[Forum StC] carrers de Mira-sol

[Domènec Miquel]

Benvolgut Miquel:

Ja sé que tard, però voldria contestar-te una de les preguntes que feies el 
dia 9 respecte perquè hi ha tants carrers sense asfaltar a Mira-sol, però 
també a Valldoreix, La Floresta o Les Planes

1. La crisi dels preus del vi de finals de segle XIX va provocar un 
important abandonament del conreu de la vinya a Sant Cugat i la pèrdua d'un 
17% de la població del moment, obligada a emigrar si volia trobar feina i 
guanyar-se la vida. Que suposà aquest fet? La formació d'una abundant 
reserva de sòl agrari sense destinació concreta. La part més propera a la 
muntanya serà colonitzada pel bosc (històricament és fals alló de la 
Queixalada, és més aviat una abraçada) i a la plana es manté erma.

2. Arriben els inversors de Barcelona i com que la oferta és superior a la 
demanda, el preu del sòl agricola és barat. Compren i el transformen en 
urbà. No estem parlant d'ara, que també passa, sinó de 1890, de 1914, de 
1940. Quin problema tenen? Que el possible comprador és gent modesta, 
estalviadora, però sense disposar de grans capitals. Si han de comprar un 
solar i fer-se la caseta, no arriben a tot, sobretot en una època en que el 
finançament hipotecari no estava desenvolupat com avui. Solució, pagar a poc 
a poc, a terminis. Perquè el solar resulti més barat d'entrada, s'ajornen 
les despeses d'urbanització (clavegueram, voreres, paviment de la calçada, 
etc). Els graus són diversos segons els sectors i promotors. L'Ajuntament 
feia els ulls clucs a les deficiències i cobrava les llicències d'obra, 
malgrat no es tinguessin els serveis que avui considerem mínims.

3. Passen els anys. El parcel·lista ja ha pagat el solar, s'ha construït la 
casa i segueix sense uns serveis urbanístics, perquè els veíns no estan 
gaire disposats a gastar en un bé immoble que sols usen caps de setmana 
esporàdics i els estius.

4. Passen més anys. La caseta d'estiueig es converteix en primera 
residència. Però, com que els actuals habitans són una altra generació o uns 
tercers que han adquirit als antics parcel·listes, ja no recorden dels 
compromissos adquirits en el moment de compra del solar, respecte el 
pagament ajornat de la urbanirzació. Llavors es reclama a l'administració.

5. Si es tractés d'un bloc de pisos del nucli antic, on els costos son a 
repartir entre diversos veïns, la despesa proporcional representa entre 1 i 
2 metres de façana. En tractar-se d'una caseta unifamiliar, a quatre vents, 
amb una façana de 8, 10 o 30 metres, la clatellada de urbanització és pot 
multiplicar com a mínim per quatre i amb un xic de sort fins i tot per 10 o 
més. És evident que viure en una caseta envoltada de jardi, en una societat 
com la nostra, és un luxe que cal pagar. Al cap i a la fi el jardinet no 
deixa de ser apropiació d'un tros de natura en benefici propi i exclusiu.

6. Els veïns afectats, que molt sovint no es poden permetre tals luxes, 
reclamen que l'administració es fací càrrec d'una part significativa de 
despesa, posem una quarta part. Evidentment ningú recorda que els pobres del 
nucli, sense jardi propi, vàrem pagar, en el seu moment, el 90 % de la 
despesa. Eren altres temps. Ni tampoc ningú es vol fer càrrec que els diners 
de l'administració són els nostres, i que, per tant, qui els acaba pagant 
part del seu luxe som els veïns del centre, els que ens hem de conformar amb 
els jardins públics o passejar per Collserola.

No cal dir, i permeteu la ironia, que la gent dels districtes tenen un gran 
sentit de l'ecologisme i de la solidarit, això si, ben entesa, que, com la 
caritat, comença per un mateix.

Domènec Miquel
historiador

_________________________________________________________________
Dale rienda suelta a tu tiempo libre. Encuentra mil ideas para exprimir tu 
ocio con MSN Entretenimiento. http://entretenimiento.msn.es/