[Forum StC] la constitució europea

[Joan Contijoch]

This is a multi-part message in MIME format.

---------------------- multipart/alternative attachment
Ara el poble catal=E0
ser=E0 cridat a votar,
votar si o votar no=20
un tarctat, constituci=F3?
caldr=E0 molt reflexionar                                       =20
abans d'anar-lo a votar.
=C9s un tractat dels estats=20
els pobles ni escoltats,
gent del poble catal=E0
hi caldr=E0 ben b=E9 pensar.
Hi ha qui =E9s partidari.
de que s'ha de votar en blanc
doncs si fos majoritari=20
seria un gran entrebanc.
Tot i que hi ha molta gent
que els vol engegar a pendre vent
doncs diuen que =E9s un parany
que ens volen parar amb engany=20
Votar o no votar,
=E9s aquesta la questio?
N'hi ha que tenen molt clar
que =E9s necessari votar
doncs tenen ferma opini=F3=20
i fan campanya pel NO




Isabel-Clara Sim=F3 , escriptora

Per qu=E8 voto no a la Constituci=F3 europea

Recordo com si fos ahir el debat que vam tenir els independentistes quan =
es va proposar la Constituci=F3 espanyola de 1978; els catalans m=E9s =
porucs (ells en deien prudents) argumentaven que calia sortir del =
franquisme amb una Constituci=F3 moderna, i que, si aquesta tenia =
defectes o mancances sobre la nostra exist=E8ncia, amb el temps ja ho
apanyar=EDem; que ara era urgent votar que s=ED a la modernitat, a la =
llibertat, a l'homologaci=F3 amb Europa. Els independentistes ten=EDem =
tantes ganes de veure legislades les llibertats fonamentals com tothom, =
per=F2 consagrar el cop d'estat militar, pensat per si algun dia =
decid=EDem democr=E0ticament fer la nostra vida independent de l'estat, =
era una barbaritat; impedir cap relaci=F3 entre comunitats aut=F2nomes, =
era un cop de m=E0 perpetrat contra els Pa=EFsos Cata lans; =
l'obligatorietat d'una p=E0tria (referida a Espanya, no cal aclarir-ho) =
era un insult a la nostra p=E0tria; que en comptes de naci=F3 f=F3ssim =
un concepte inventat que =E9s el de 'nacionalitat', era un afront a la =
nostra capacitat mental, etc. Doncs b=E9, ara ja s'ha demostrat que un
cop guanyat el 's=ED', la Constituci=F3 espanyola ha estat un  osselet =
en nom del qual han ofegat qualsevol reivindicaci=F3 catalana, per =
modesta, democr=E0tica i raonable que fos.

Ara som en una situaci=F3 no igual, per=F2 s=ED semblant. No volem =
l'Europa dels estats perqu=E8 hi quedem no sols ofegats, sin=F3 que =
renunciem a la nostra sobirania definitivament. I aquesta Constituci=F3 =
=E9s la consagraci=F3 de l'Europa dels estats.

No volem una Europa que ens nega l'exist=E8ncia com a poble, ni una =
Europa que no accepta cap llengua que no sigui l'estatal (amb elconcurs =
del catal=E0 Josep Borrell, val a dir-ho).

No volem una Europa que perd aix=ED la participaci=F3 dels seus =
ciutadansi, per tant, que oblida el s entit de la democr=E0cia.

No volem una Europa que es gira d'esquena a les nostres nafres =
esdevingudes d'una guerra civil que va guanyar el feixisme i que diuque =
els morts desapareguts en fosses improvisades i an=F2nimes =E9s cosade =
l'estat espanyol, que els papers de Salamanca =E9s cosa de =
l'Estatespanyol, que la supressi=F3 de partits i de diaris =E9s cosa de =
l'Estat espanyol, que els casos de tortura =E9s cosa de l'Estat =
espanyol.

No volem acceptar que la nostra manca de llibertats i de drets
s'escampi en la jurisprud=E8ncia internacional, perqu=E8 la =
jurisprud=E8ncia internacional =E9s la nostra =FAnica esperan=E7a de =
recuperar la totalitatdels nostres drets.

No volem pidolar unes seleccions, una llengua, un nom. Si diem que =
's=ED', no estem cometent una covardia ni una estupidesa: estem =
comen=E7ant el nostre su=EFcidi com a poble.

El nostre 'no' no passar=E0 inadvertit. La famosa 'q=FCesti=F3 catalana' =
ha de ser coneguda a tot arreu, per tal que la manipulaci=F3 no =
continu=EF tapa nt o negant la nostra exist=E8ncia. El cas catal=E0 =E9s =
=FAnic a Europa.
  Aquesta singularitat pot ser mortal o, al contrari, una porta oberta. =
Si no ho aprofitem ara, ja no ho podrem aprofitar mai.

  Com passa amb la Constituci=F3 espanyola, ens estamparan a la cara, =
dia a dia, la nostra ren=FAncia.

  Dir que 'no' a la Constituci=F3 europea =E9s dir que s=ED a l'Europa =
dels pobles, l'=FAnica on podem sobreviure. No podem ser europeus ni cap =
altra cosa si deixem que se signi el nostre certificat de defunci=F3.

  Diguem no!


  **************************************=20
  Jaume Renyer , president del F=F2rum Catal=E0 pel Dret a
  l'Autodeterminaci=F3

  La consolidaci=F3 de l'integrisme d'estat

  El tractat interestatal que duu el malnom de Constituci=F3  europea =
ser=E0 sotm=E8s a refer=E8ndum al Regne d'Espanya el primer trimestre de =
2005. La meva posici=F3 personal ser=E0 votar no pels motius seg=FCents. =
L'equilibri entre els dos principis que han guiat el proc=E9s de =
construcci=F3 europea des del naixement de la Comunitat Econ=F2mica fins =
a l'actualitat, aix=F2 =E9s, l'estatisme pol=EDtic i el liberalisme =
econ=F2mic, s'ha inclinat
  desproporcionadament a favor del primer en els darrers anys.
  L'estatisme ha esdevingut una ideologia dogm=E0tica que malda per =
substituir el poble com a subjecte pol=EDtic per l'estat que =
te=F2ricament emana d'aquest. Aquesta tend=E8ncia s'ha anat fent m=E9s =
evident a mesura que les raons que justifiquen la forma d'organitzaci=F3 =
pol=EDtica estatal s'han anat af eblint per l'ascens de les entitats =
subestatals (municipis i regions), el  protagonisme d'un mercat cada =
vegada menys
  intervingut i m=E9s lliure, i la mateixa din=E0mica derivada de =
l'entrada en funcionament de les institucions comunit=E0ries.

  La idea de la Comunitat Econ=F2mica Europea va sorgir de les runes de =
la Segona Guerra Mundial com a superaci=F3 del nazisme i contraposici=F3 =
al comunisme. El seu fonament eren els principis de la democr=E0cia =
econ=F2mica i pol=EDtica, retornant el paper central de la vida social a =
les persones i les seves activitats creactives i al conjunt dels =
ciutadans col=B7lectivament organitzats. Les ideologies totalit=E0ries =
que feien de l'estat l'element central d'un sistema de dominaci=F3 =
pol=EDtica eren bandejades del proc=E9s de construcci=F3 europea. =
Cinquanta anys
  despr=E9s Europa torna a un nou estatisme, sense cobertura =
ideol=F2gica i d'aparences democr=E0tiques, en un clar proc=E9s =
d'involuci=F3 pol=EDtica a escala comunit=E0ria, i renuncia a construir =
efectivament la Uni=F3 Europea sobre els valors democr=E0tics que la =
inspiren. Per contra, es basteix sobre els instruments de dominaci=F3 =
pol=EDtica dels estats sobre els pobles.

  La mateixa liberalitzaci=F3 dels mercats i la seva obertura a espais =
econ=F2mics transestatals (com l'eix mediterrani nord-occiden tal on =
s'insereixen els Pa=EFsos Catalans) est=E0 permanentment exposada a les =
decisions unilaterals dels estats que primen per sobre del progr=E9s =
econ=F2mic, la preservaci=F3 for=E7ada dels mercats interiors i la seva =
equiparaci=F3 artificial amb les fronteres estatals, com fan =
singularment els estats espanyol i franc=E8s amb l'endarrerinment del =
TGV o la desestimaci=F3 del transvasament del Roine a Catalunya. Davant
  d'aquesta situaci=F3 es troba a faltar una resposta intel=B7lectual i
  pol=EDtica, europeista i progressista que revisi el paper dels estats =
en una Europa global i els orienti cap a una funci=F3 estrat=E8gica i de =
cohesi=F3 en aquells =E0mbits on no arribin els mitjans de les
  administracions subestatals. Especial ment urgent =E9s la tasca de =
desactivar la l=F2gica regressiva de 'la ra=F3 d'estat', aquest argument =
al qual s'apel=B7la des del poder quan no hi ha cap altre argument per =
imposar per la for=E7a una decisi=F3 injusta.

  El text pretesament constitucional que se sotmet a votaci=F3 dels
  catalans no parteix del reconeixement de les persones i dels pobles =
com a subjectes constituents, sin=F3 que fonamentalment atorga aquest =
car=E0cter als estats. Lluny de preveure una articulaci=F3 complexa de =
drets individuals, socials i nacionals, nom=E9s recull els primers de =
manera gen=E8rica i remet a cada estat la configuraci=F3 concreta dels =
continguts dels drets i deures dels ciutadans. Entre els drets de les =
persones i el poder de l'estat no es deixa espai a procediments per a
  l'exercici del dret d'autodeterminaci=F3 dels pobles ni per prevenir i =
solucionar els conflictes derivats del no-reconeixement dels drets =
col=B7lectius de les nacions sense estat. Avui a Europa reclamen poder =
exercir aquest dret Gibralta r, Kossove, Montenegro i Irlanda del Nord, =
i els parlaments d'Euskadi i Catalunya han recordat diverses vegades en =
els darrers anys que els pobles catal=E0 i basc no renuncien a =
aplicar-lo quan les circumst=E0ncies pol=EDtiques aix=ED ho demandin.

  Nom=E9s la resist=E8ncia dels estats integristes impedeix que les
  institucions comunit=E0ries incorporin el dret d'autodeterminaci=F3 =
als seus textos. Aix=ED ha passat recentment amb motiu de la =
recomanaci=F3 134/2003, del Congr=E9s dels poders locals i regionals =
integrat al Consell d'Europa, sobre el rol i les responsabilitats dels =
poders locals enfront del terrrorisme que en el projecte final elaborat =
per la comissi=F3 redactora contenia la seg=FCent consideraci=F3 =
dirigida als estats membre: 'Respondre de manera satisfact=F2ria a les =
aspiracions leg=EDtimes d'autodeterminaci=F3 i d'autonomia, utilitzant =
com a l=EDnes
  directrius els acords internacionals reconeguts, com la Carta europea =
d'autonomia local i altres textos pertinents del Consell d'Europa'. En l =
a versi=F3 definitivament aprovada el 22 de maig de 2003 ha desaparegut =
la refer=E8ncia al dret d'autodeterminaci=F3, fruit de les pressions =
d'=FAltima hora dels estats jacobins i centralistes.

  Catalunya ha seguit la tradici=F3 pol=EDtica de considerar =
l'europeisme un alor propi i per diverses vies institucional hom ha =
procurat fer arribar i que es prenguessin en consideraci=F3 les =
aportacions catalanes en la l=EDnia de garantir una Constituci=F3 =
europea no tancada, sin=F3 oberta a la diversitat cultural i nacional. =
No han estat tingudes en compte. La naci=F3 catalana =E9s per dimensi=F3 =
demogr=E0fica, extensi=F3 territorial, pes econ=F2mic i prestigi =
cultural la comunitat nacional europea m=E9s gran de totes les que no =
tenen estat propi. Tamb=E9 la que est=E0 sotmesa a un proc=E9s accelerat =
d'empobriment i aculturaci=F3 per part dels estats espanyol i franc=E8s. =
No hi ha altra via per veure reconeguts els nostres drets que la =
declaraci=F3 unilateral de sobirania des del Parlament i el plantejament =
d'un conflict e jur=EDdic i pol=EDtic davant les institucions =
parlamentaries i judicials internacionals contra l'ordre pol=EDtic =
estatal que se'ns vol fer perpetuar, ara tamb=E9, des d'una Europa en la =
qual no ens podem sentir respectats com a poble. Per avan=E7ar en =
aquesta l=EDnia cal un projecte nacional catal=E0 clar, democr=E0tic i =
solament integrador capa=E7 de sostenir un plet nacional, llarg i ple de =
dificultats davant uns estats com la Rep=FAblica Francesa i el Regne =
d'Espanya que han demostrat sobradament la falta de respecte als =
principis democr=E0tics quan es q=FCestiona la imposici=F3 de fet a =
qu=E8 sotmeten des de fa segles el poble catal=E0.


  **************************************=20
  Miquel Cal=E7ada , empresari de la comunicaci=F3

  Constituci=F3 Europea, per una vegada tinguem seny

  L'amena=E7a del president del Parlament europeu, el catal=E0 (sic) =
Josep Borrell, ens hauria de fer reflexionar. 'Dolents! Si voteu 'no' en =
el plebiscit de la Constituci=F3 europea =E9s possible que Europa, tota =
ella unida, no reconegui la nostra llengua i la nostra realitat nacional =
mai m=E9s'. Imagineu-vos: pels segles dels segles condemnats a vagar en =
els llimbs. En definitiva, res que no coneguem: condemnats a continuar =
la nostra particular travessa del desert que aviat far=E0 tres segles =
que dura.

  Els arguments que esgrimeixen els banderers del 's=ED' al nostre =
pa=EDs no poden ser m=E9s mesquins. Com =E9s possible que hi hagi =
pol=EDtics catalans que ens reclamin el 's=ED' a una constituci=F3 que =
ens nega com a realitat nacional, donant entenent que el concepte =
'Europa' =E9s m=E9s important que el concepte 'no saltres existim'? A =
alg=FA li ha passat per la barretina demanar el 's=ED' a qualsevol poble =
amb estat (Malta, Espanya, Portugal, Fran=E7a...) bo i dient-los que de =
moment el seu idioma no es
  veur=E0 reconegut perqu=E8 els altres membres han dit que no? O que, =
com que ja hi ha massa lleng=FCes i aix=F2 encariria el pressupost de la =
uni=F3, doncs tampoc? Feu aquest esfor=E7 d'imaginaci=F3, deixant de =
banda altres consideracions: creieu sincerament i amb la m=E0 al cor que =
qualsevol ciutad=E0 d'un estat pot acceptar una constituci=F3 on se li =
nega la seva llengua pr=F2pia? Per tant, per qu=E8 als catalans sempre =
se'ns demana el
  mateix esfor=E7? Obertura de mires, en diuen. Ser internacionals en un =
m=F3n on cada vegada es tendeix m=E9s a esborrar les fronteres. Ser =
ciutadans del m=F3n. Jo tamb=E9 ho seria si tingu=E9s el passaport del =
meu pa=EDs.

  Ja n'hi ha prou. Amb aquesta constituci=F3 tenim tot el dret de =
votar-hi en contra, no nom=E9s per aix=F2 que acabo d'exposar, sin=F3 =
perqu=E8 el 'no' tamb=E9 =E9s una actitud de madur esa democr=E0tica =
molt diferent del vot d'una altra constituci=F3 i d'un estatut que =
sorgia despr=E9s d'una llarga nit.

  =C9s segur que molts altres europeus votaran 'no' a aquesta =
constituci=F3 per consideracions de tipus social que aquesta carta magna =
obvia.
  Alguns dels que votem 'no' perqu=E8 no ens reconeixen tamb=E9 ho =
far=EDem per aquests altres aspectes, per=F2 com va dir el president =
Companys: 'Totes les causes justes del m=F3n tenen els seus defensors; =
en canvi, Catalunya nom=E9s ens t=E9 a nosaltres'.


  **************************************=20
  Josep-Maria Terricabras , catedr=E0tic de filosofia de la Universitat =
de
  Girona i membre del IEC

  Rebutgem a qui ens rebutja

  Els catalans haur=EDem de rebutjar aquest tractat que passa per ser =
una constituci=F3. Tenim bones raons per fer-ho. No =E9s que jo sigui un =
euroesc=E8ptic, sin=F3 que s=F3c un eurocr=EDtic. No s=E9 per qu=E8, =
quan es tracta d'Europa, m'he de tapar els ulls, el nas i la boca. La =
nova Europa, si vol ser democr=E0tica i avan=E7ada, necessita justament =
ciutadans cr=EDtics, no s=FAbdits domesticats.

  Alguns amics reconeixen que el tractat =E9s molt imperfecte, per=F2 =
que val m=E9s aix=F2 que res. No ho crec pas. =C9s en enfornar que es =
fan malb=E9 els pans. I si el tractat no =E9s bo, ara =E9s el moment de =
dir-ho.
  Despr=E9s ja no hi serem a temps. Els catalans ho sabem prou: molts =
van aprovar la Constituci=F3 espanyola creient que despr=E9s ja es =
milloraria.
  Al cap de vint-i-sis anys encara no s'ha fet. Sabem el que hem apr=E8s =
: l'hora de la cr=EDtica no =E9s dem=E0, sin=F3 avui.

  La bona fe d'alguns, per=F2, els porta a dir que, quan h=E0gim entrat =
en la nova Europa, ja ho millorarem tot des de dins. S'equivoquen, =
nosaltres no serem a dins per millorar res, precisament perqu=E8 no ens =
hi deixen entrar. En el projecte nom=E9s hi entren els estats. Els =
catalans, com a naci=F3, no hi entrem, no hi som reconeguts, no som =
vistos com un 'jo' que despr=E9s pugui opinar, canviar, proposar o =
transformar. Aquest =E9s el punt clau i definitiu: la constituci=F3 no =
ens reconeix com a subjectes. I si no som subjectes, no som ning=FA, no =
existim.

  De fet, com a catalans ni tan sols tenim veu pr=F2pia en el =
refer=E8ndum espanyol. Hi podrem participar, per=F2 el nostre vot =
nom=E9s ser=E0 un afegit=F3 al vot espanyol. Perqu=E8, si a Catalunya =
surt el 'no' i a Espanya el 's=ED', el nostre vot no tindr=E0 finalment =
cap pes. Ja ens va passar amb el refer=E8ndum sobre l'entrada a l'OTAN. =
Amb aix=F2 no dic que no valgui la pena votar. Al contrari, hem de =
deixar clara la nostra posici=F3 de dissid=E8ncia, de rebuig. Amb el =
nostre vot negatiu reclamarem tenir veu com a europeus, sense =
conformar-nos de ser un mer ap=E8ndix d'Espanya.=20

  Alguns per alarmar-nos diuen que, si el text no s'aprov=E9s, el =
projecte europeu faria passos enrere. Cap alarma: com que =E9s un molt =
mal projecte, seria magn=EDfic que s'atur=E9s de cop. El que sorpr=E8n =
=E9s que alguns el critiquin, per=F2 l'acabin votant. No s'=E9s =
europeista en abstracte. Se n'=E9s des de Fran=E7a, Alemanya o Espanya. =
Nosaltres en volem ser des de Catalunya. Els catalans europeistes no =
podem acceptar
  qualsevol projecte d'una Europa en qu=E8 nacions tan antigues com la =
nostra no tenen espai per respirar. Ens pot fer il=B7lusi=F3 un projecte =
que es construeix no solament sense nosaltres, sin=F3 clarament en =
contra nostra? Ho acceptarien els espanyols, els francesos o els =
alemanys? Per qu=E8 hem d'acceptar nosaltres la nostra mort pol=EDtica i =
la nostra estrangulaci=F3 cultural?

  Aquesta constituci=F3 no pl anteja una nova consci=E8ncia europea, no =
reconeix la diversitat i riquesa dels pobles que la integren, no vol =
obrir camins a noves formes de relaci=F3 pol=EDtica. Nom=E9s vol lligar, =
ben lligades, les estructures estatals actuals, per preservar-les i =
perpetuar-les. Aquesta constituci=F3 no mira endavant. I, a nosaltres, =
no ens d=F3na ni veu ni vot.

  Els que estem a favor de construir una Europa per a tots, ens hi hem =
d'oposar. Ben segur que el 'no' dels catalans, tot sol, no ser=E0 =
capa=E7 d'aturar el disbarat. Per=F2 almenys tothom sabr=E0 que, si la =
constituci=F3 ens rebutja, nosaltres tamb=E9 la rebutgem


---------------------- multipart/alternative attachment
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://llla207-a.servidoresdns.net/pipermail/stcugat.net.forum/attachments/39afeb22/attachment.htm

---------------------- multipart/alternative attachment--