[Forum StC] La nit de l'art de l'Ajuntament

[Canals]

El ajuntament vol fer una nova nit de l'art el mes de maig.
Un cop mes l'ajuntament te que ser organitzador d'un fet nascut de les 
galeries ?.
Crec que cal nous plantejaments. Que fa l'ajuntament per les galeries 
durant l'any ?
I per els artistes que no son de CIU ?.
Canals, galeria d'art ja no creu en la NIT DE L'ART i per tant no participem
Cal començar una nova etapa, avui o despres de les eleccions.

Adjunt article publicat el 1 de juny de 2006 al Diari de Sant Cugat

LA NOVA NIT DE L’ART DE SANT CUGAT

Unes reflexions en un moment de canvi conceptual al nostre poble, que 
també es produeix en el camp de les arts visuals. Els que ja som grans i 
hem viscut els diferents moviments del món de l'art santcugatenc, que 
hem tingut en el segle XX, hem cregut que Sant Cugat té un lloc dins les 
ciutats d’art.

Començant per Tomàs Aymat i finalitzant en el moment actual la 
iniciativa privada ha fet molt per situar aquest vell poble entre els 
pobles d’art. Això ve al cas perquè el passat cap de setmana hem viscut 
una nova Nit de l’Art, que vàrem fer néixer els galeristes o sigui la 
iniciativa privada, com cloenda de la temporada expositiva, tot cridant 
l’atenció cap a l’activitat professional que desenvolupem al llarg de 
tot l’any i que enguany ha organitzat l’ajuntament.

Una nit i uns dies dedicats a l’art que caldrà analitzar mes àmpliament 
en propers articles, punt per punt, ja que conceptualment i 
analíticament no aporta res al sector professional, tal i com està muntada.

Si l’ajuntament volia ajudar el món professional no li hauria costat 
gaire parlar amb totes les galeries professionals i donar un nou impuls 
a un fet que podia i encara pot animar el trist panorama de la difusió 
de l’art al poble.

Que a Sant Cugat el món de l’art institucional necessita un retocs és 
evident, ja que també volem veure exposicions institucionals de Martin 
Carral, Paulina Muxart, Salvador Juanpere, Àngels Ribé, Joaquim Chancho, 
Manel Aramendia, Albert de Clot, i tants d’altres bons professionals que 
el meu ajuntament mai ha tingut en compte. També volem saber que és el 
pla d’escultura, etc.

Amb l’edició d’enguany de la Nit de l’Art s’ha potenciat un aspecte molt 
dubtós i res ajuda a la “marca Sant Cugat”. Si el que es volia era fer 
una mena de festa lúdica turística sense cap plantejament de fons, allò 
de “cafè per a tothom” no hi ha res a dir, perquè èxit n’ha tingut i en 
tindrà més els propers anys i és que la fórmula de moure la gent a Sant 
Cugat té l’èxit garantit, tal i com s’ha mostrat també aquest mateix cap 
de setmana amb la inauguració d’un nou barri santcugatenc i com ho 
veurem properament amb la Festa Major.

Una nit pot moure milers de persones, però la resta de l’any el panorama 
pot ser més que trist pel que fa a visites a les exposicions temporals 
del Museu, i visites a les galeries professionals. A casa nostra les 
arts visuals són punt de debat. Sembla que les altres arts no 
existeixin, ningú parla amb tanta passió com ho fem els del món de les 
arts visuals, de teatre, de dansa de literatura, o de poesia al nostre 
poble.

Els darrers trenta dies hem vist a Sant Cugat diferents propostes que 
han mogut gent de la ciutat i del país i han tingut resposta mediàtica, 
com no ha passat a cap altre poble del principat. “Firaart” ha fet un 
mercat d’artistes de tot el principat, on els mateixos creadors 
comercialitzen la seva obra. La Biennal d’Art Contemporani Català ha 
inaugural al Museu el seu itinerari per el país, amb l’art més nou dels 
joves del moment. El primer premi petit format de pintura naixia molt 
ben dotat econòmicament a la Casa de Cultura. Els espais La GaleRia i 
Canals promovien l’art local a la Fira Internacional d’Art de Catalunya. 
Aquestes i altres propostes que demostren que l’art a Sant Cugat esta 
molt viu.

Tan a la Biennal com al Premi petit format s’ha vist i ha quedat 
perfectament definit que els dos jurats de reconegut prestigi han 
apostat per línies i tendències totalment oposades i és que, tot és 
segons com es mira. I aquí esta el “quit” de la qüestió i cap on volem 
que camini artísticament el nostre poble.

Tot aquest enrenou fa parlar els quatre de sempre, els uns en pla 
conservador i els altres en pla progressista, i la polèmica esta 
servida. Polèmica que ve des dels orígens dels temps, i per tant no es 
nova. Tot el que s'ha dit i tot el que es dirà en el propers dies 
demostra un aspecte que és molt positiu per al meu poble i és que l'art 
visual està més viu que mai a Sant Cugat.

I crec que l'Àngels Solé, la nostra tinent d’alcalde de Cultura, s’ha 
adonat d’això i n’ha pres bona nota. Ara caldrà veure cap on mou el tema 
i si l’organització de la propera nit-setmana continua en mans de la 
casa de la Vila, amb tot el que això representa, o bé es fa un pacte amb 
altres entitats artístiques i culturals del poble. També caldrà veure 
cap on decanta l'organització amb els diferents interessos d'aficionats, 
professionals i d'entitats i sobre tot, els recursos econòmics.

Potser ara és el moment de seure tots a una taula per a crear 
possibilitats reals, principalment per als artistes professionals, per 
les sales expositives alternatives, per als joves creadors, per les 
galeries professionals. És moment de fer entrar d'un cop per tots la 
nostra estimada ciutat dins el circuit de les ciutats artístiques del 
país amb fets reals.

El cafè per a tots, en el tema de les arts visuals no pot ser, siguin 
cinc o deu mil persones les que surtin una nit al carrer. L'art no es 
una festa major. No es pot tractar el Museu i les galeries, com a espais 
de reflexió que son, com una festa popular. L'art visual no és popular 
perquè sempre s'avança al seu temps. Ara bé, com a “coet” de final de 
temporada pot ser vàlida una festa que ha demostrat tenir molt punts 
positius.

Avui hi ha una voluntat política per fer de Sant Cugat un poble 
cultural, també la Generalitat veu la problemàtica del sector i prepara 
una forta inversió per fer sortir l’art de l’àmbit local i projectar al 
país i a l’exterior a Sant Cugat, entre les diferents tendències hem de 
trobar la sortida i encertar en l’estímul del sector de l’art.

A Sant Cugat hem tingut massa nits en vetlla a causa de la incomprensió, 
es moment de canviar el son

Josep Canals

Galerista

* *