[Forum StC] abstenció i lleis electorals

[Miquel Vallmitjana Soler]

Estic molt d'acord amb la opinió de l'Oriol.
M'hauria agradat escriure alguna cosa més que no pas una opinió de suport
a una altra, però no vaig massa sobrat de temps. Bé, afegeixo dos
opinions: des d'un punt assambleari, jo no hi crec massa amb les majories,
jo el que vull és consens. I de fet la majoria de votacions als
ajuntaments es fan per consens. Perquè no sempre? tenim massa rovellada la
cultura del consens.
Salut i democràcia, de debò.
Miquel

Hola Joan Carles,

  No sempre és fàcil trobar temps per a respondre una opinió com deu mana.
S’han escrit diversos anàlisis sobre les eleccions a St. Cugat.
Contestaré bàsicament el teu correu per que és el que més en discrepo,
tot i que també m’agradaria comentar una mica les opinions d’en Jordi
Casas i Alvar Roda

  Discrepo bastant sobre les raons que consideres que porten a
l’abstencionisme, però em centraré en discutir les idees que proposes,
que em semblen fins i tot contraproduents:

  Llistes obertes: Les llistes obertes poden semblar a simple vista molt
ideals i democràtiques. La realitat és que posen el populisme i el
caciquisme per davant dels interessos del partit o del municipi. En una
ciutat com Sant Cugat, la gran majoria d’Electors no coneix NINGÚ de la
llista que vota. Si coneix algú, serà el cap de llista o algun amic. No
parlem ja de les eleccions al parlament.
  Aquestes llistes obertes permeten a personatges populars i especialment
a CACICS sortir elegits eludint el control del partit. A Itàlia hi va
haver llistes obertes en alguna de les múltiples reformes electorals que
han realitzat. El resultat va ser que el "ricachon" de cada poble, el
que donava feina a casi tothom i tallava el bacallà,  sortia elegit.  Ho
van treure tan ràpid com van poder.
  En un municipi de 300 habitants sense cacics on tothom es conegui,
podria tenir sentit. A sant Cugat, no. En definitiva, les llistes
obertes no són un mecanisme d'aprofundiment democràtic, sinó de
debilitament dels partits amb projectes de futur en favor de
personalismes que poden tenir interessos molt obscurs. Quan una persona
val, a través dels partits te mecanismes per arribar a l’ajuntament.

  Doble volta: Un sistema electoral te que permetre elegir un
parlament/Ple que copsi les principals sensibilitats ciutadanes, i que a
l’hora permeti la formació d’un govern estable. A Catalunya els últims
20 anys hi ha hagut uns  900 ajuntaments democràtics que han governat
amb estabilitat. El sistema ha funcionat a la perfecció. L’elecció d’un
president/alcalde de manera directa pot provocar un executiu sense poder
i molt més inestable si tè el Ple en contra. A més, en contra d’un
discurs interessadament convergent, els ciutadans saben que voten a un
Ple i són conscients de que hi haurà pactes. Molta gent vota a partits
sent conscients de que no guanyaran les eleccions. Això de que governi
la llista més votada porta al bipartidisme i a la simplificació de la
pluralitat.
  Qualsevol reforma  electoral te que anar encaminada a aprofundir
democràticament (ampliació de Regidors, creació de consells de districte
o de barri, mecanismes per a facilitar l’elecció, com que els col·legis
obrin dos dies seguits, que obrin fins les 11 de la nit, facilitar el
vot per correu, etç).

En definitiva, la doble volta no és un mecanisme d'aprofundiment
democràtic ni en aquest país hi ha un problema per a crear governs
estables.

  Canviar la província per una altra unitat territorial. Aquest tema es
etern i sembla que el nou estatut apunta cap a les vegueries com a
circumscripció. Sembla més realista, però em sembla que això implica més
poder de Catalunya al parlament de l’estat. Serà llarg.


  Sobre l’abstenció. Realment, en contra de les opinions publicades,
aquest tema queda molt bé a la portada del QUÉ,  però no es pot afirmar
que la democràcia no gosa de salut. No deixa de ser impressionant en un
context d’estabilitat política, en que cap partit proposa un canvi
radical ni es percep una amenaça per la convivència que 20.000 persones
vagin a votar. En general ha baixat la participació percentualment, però
no en termes absoluts. En 4 anys, a tot el país ha augmentat molt la
població. Els nous ciutadans amb dret de vot (gent que ve d’altres
municipis o comunitaris europeus) no acostumen a votar fins que no tenen
una implicació més forta amb el municipi. A part d’això, som una
societat que cada vegada ens movem més. Molts estan fora per feina,
d’Erasmus, a visitar la nòvia, estem empadronats a sant Cugat i vivim a
Rubí o a les Bahames, estem ingressats a
l’hospital o ens acabem de morir.

  Molts també decideixen racionalment no anar a votar. Quan ho considerin
necessari, ho faran. Es una bossa necessària de vots que l’esquerra
santcugatenca pot estar contenta de tenir. Si els resultats actuals de
Sant Cugat es donessin amb un context de 80% de participació
(pràcticament tothom en condicions de desplaçar-se fins a una urna i
votar) si que l’esquerra podria oblidar-se de governat algun dia. Es
important aquesta bossa d’abstencionistes que no han votat a cap partit
d’esquerres per que no els han convençut, però que si ho fan o el govern
comença a delirar, si que trobaran motius per a votar.

  La societat es molt més complexa i cada vegada ens costarà més assolir
quotes altes de participació. La participació i la salut democràtica va
molt més enllà del numero de persones que voten. Que ja sabeu que als
referèndums d’en Franco votaven el 90%. Votar és un dret i un esforç´, i
quan voten més del 75% del cens vol dir que alguna cosa va malament. Que
cal algun canvi o la societat esta molt crispada, o que ens estan
controlant per a que votem!!

  Deixeu els abstencionistes en pau que saben molt bé el que es fan.

  Sobre Sant Cugat. Em vaig quedar amb les ganes de comentar les opinions
d’en Jordi Casas i Àlvar Roda. Potser ho faci més endavant, només vull
apuntar que em preocupa la falta de discurs de l’esquerra, la falta de
projectes. I especialment la falta de lideratges d’esquerra en la
societat civil (AMPAS, Associacions de Veïns, Entitats Culturals, etç).

  També em preocupa el “síndrome d’estocolm” que detecto, que insinua que
convergència ho ha fer prou bé i que era difícil tenir un projecte
alternatiu. Si us plau. Convergència ho ha fet fatal. Sant Cugat tenia
potencial per MOOOLT MES i anem 15 anys enrera pel que fa a equipaments
culturals, educatius (escoles, instituts, escoles bressol), biblioteques
de proximitat, Salut, integració. Foment de la participació ciutadana,
etç.

  En fi, l’esquerra santcugatenca ha tocat fons. Ara venen 4 anys per
treballar on el primer que cal fer es articular un discurs potent i
engrescador i transmetre’l a la societat civil. En 4 anys poden passar
moltes coses, i  potser fins i tot veurem un Recoder donant el salt a la
lluita per la generalitat. Cal fer una "teràpia" per a que la pròpia
esquerra torni a creure en ella mateixa, que no hi creu"

  Salutacions
  Oriol Arechavala


---------------------------------